Projecte en desenvolupament
Quan vaig anar per primera vegada al Fossar de la Pedrera, no vaig sentir res. L’asèptica catifa d’herba que s’estenia davant meu m’impedia connectar amb el dolor. De manera pertorbadora, la imatge em remetia a un bucòlic pícnic d’estiu. Només en veure les poques làpides que, amuntegades a un racó, resistien les embranzides del mur de pedra al fallir-se, vaig poder començar a pensar en les històries allà sepultades.
S’anomena “Horitzó de successos” a la frontera imaginària que enbolcalla els forats negres. Tot i ser imperceptible, suposa un punt d’inflexió. Es tracta d’un lloc de no retorn on tot allò que el travessa queda atrapat i engolit per la força gravitacional massiva del forat. Ni tan sols la llum escapa. Per això, tot el que cau de l’altre cantó es torna invisible, obligant a una observació i estudi d’aquests fenòmens de manera indirecta basada en l’anàlisi de les reaccions i efectes que produeixen en els satèl·lits que els orbiten.
El Fossar comparteix amb aquests objectes astronòmics vàries analogies, formals però també simbòliques. Davant l’opacitat i el silenci que desprèn, donat que ja no queda ni la seva forma original ni accés al seu contingut, la Fossa esdevé un punt cec a l’univers, la comprensió de la qual queda relegada a un escrutini d’espais, estructures i arxius materials i immaterials connectats amb ella, els quals ens permeten donar llum a una imatge perduda.
Actualment el projecte es obert, creixent a partir de peces independents que s’aproximent tangencialment al centre d’interés.
La inauguració del Fossar de la Pedrera com a espai de memòria històrica va tenir lloc el mateix any que vaig nèixer. D’aquesta coincidència sorgeix la peça «1985» on s’exploren diferents esdeveniments que succeiren aleshores, tots atravesats per lo subterrani, l’ocult i la violència al cos. A partir d’aquí desenvolupo un seguit de relats que entrellacen de manera poètica els fets històrics amb la meva biografia i, en particular, les relacions materno-filials.
La instal.lació «Fossa» es compon d’una peça mural on s’escaneja fotogràficament el sòl que amaga els cossos al fossar per tal de fragmentar-lo i generar els nínxols o tombes de les quals se’ls va privar als enterrats en aquest espai.
Aquesta peça s’acompanya d’un vídeo realitzat a la Platja del Fòrum, antic Parapet, on es van afusellar a més de 1.700 republicans. Col·locats en fila a la vora del mar, el so de les onades els van acompanyar durant els seus darrers minuts de vida mentre veien el sol sortir a l’horitzó.
Marta Pareja Cobos 